-
Catalonia in the pendent, capítol 9. “Les medalles de la ingenuïtat”
Com deia al començament d’aquesta sèrie de posts, els catalans tenim aquest punt masoquista tan característic nostre. Ens agrada patir, ens agrada que ens facin la punyeta (si més no, una mica).
Doncs bé, després de no sé quantes promeses de Zapatero, de La Vega i companyia, ara sembla que el proper 15 de juliol tindrem el nou model de finançament que fixa el nou Estatut aprovat. O això és el que ens volen fer creure des de la Moncloa i des del Palau de la Generalitat. Serem tan ingenus com per creure que el nou finançament arribarà a pon port?Des de les mateixes files del PSOE, la fundació ALTERNATIVAS ha deixat dit al diari “El Pais” el següent: El nou model de finançament està abocat a ‘una inestabilitat crònica’ i ‘és poc probable’ que estigui ‘vigent durant un llarg període de temps’.
Més dades. Llegim a El Periódico que Catalunya aporta un 23% més que la mitjana espanyola, però es queda en el 98% en capacitat de despesa.
Però la pitjor notícia relaciona nou finançament i crisi, segons Europa Press: El nou model de finançament autonòmic seguirà resultant insuficient per a les comunitats sempre que no s’apliquin polítiques d’eficiència més importants a la despesa en el futur, segons es desprèn de l’últim ‘Quaderns d’Informació Econòmica’ elaborat per la Fundació de Caixes d’Estalvis (Funcas) i recollit per Europa Press. Això passarà perquè la crisi econòmica probablement frustrarà les expectatives de millora dels governs regionals i farà que el nou model en el qual encara treballen Govern i comunitats segueixi resultant insuficient.
En definitiva, la cosa no promet gaire. La data? Sí, no vull negar que el 15 passarà alguna cosa. El que dubto (i la història em dóna la raó), és que realment el que s’aprovi sigui la solució als nostres problemes.
El que no dubto és que els signants del mal acord li voldran donar la volta i penjar-se medalles a dojo. Les medalles de la ingenuïtat.
22 juny 2009 / guillemrecolons / 2
Els efectes boomerang d’algunes campanyes a “El Socialismo nunca ha dejado de matar” La millor explicació sobre la pífia del finançament (Catalonia in the pendent, capítol 10)
2 thoughts on “Catalonia in the pendent, capítol 9. “Les medalles de la ingenuïtat””
Leave a Reply
Tot deixa marca.
Ho reconec, a la sang porto ADN publicitari. Tot i que després de 25 anys en agències de publicitat em vaig adonar que la meva passió és el branding ... aplicat a les persones.
Des de 2005 sóc consultor estratègic de personal branding i des de 2010 ho sóc de Soymimarca, companyia de la qual sóc cofundador i consultor.
Gairebé tot el que sé de branding ho he après en agències com Tiempo BBDO, J. Walter Thompson, Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma, TVLowCost i la meva Lateral Consulting.
Tinc l'honor de ser soci a Integra Personal BrandingMèxic
Els cagats d’ERC estan a punt de dir que s’ha signat un gran acord. Són uns merda. Puc entrendre al PSC, ja que en el fons és el PSOE (els votants socialistes catalans voten a ZP, no al PSC). Quin país fastigos!
Oriol, no crec que ERC li faci les gràcies al PSC pel possible acord. A ERC li interessa desmarcar-se, ja que l’efecte tripartit i en Puigcercós li resten vots a dojo.