L’home que sabia estimar

Ara em venen al cap aquelles lletres tan boniques de Lluís Llach a “Amor particular”

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

I penso en tu, Rafa. T’he estimat perquè has  estat més que un pare per a mi, per l’Olga, per la Natàlia, per en Bru. Ara que has marxat haurem de ser sincers, propers, alegres, vitals, curiosos, compromesos, a pensar per nosaltres mateixos, a disfrutar dels petits plaers de la vida, a entendre que no tot s’hi val, a estimar… tal com tu ens vas ensenyar. Ara que ens has donat l’últim alè haurem de concentrar la nostra estima en la Vicky, la nostra mare, la dona de la teva vida.

Tot i la lliçó d’humanitat i coratge que ens has donat en aquest darrer mes de la teva vida, t’asseguro que recordarem ens els moments en que has estat el millor mestre de cerimònies; cohesionador, unificador, pacificador, gran amic, millor espòs, millor pare, tiet, l’avi perfecte. No pensem pas que hagis deixat un buit, ja que el que has fet des de sempre és omplir de sentit les nostres vides.

El teu ofici l’hem sabut ara que has marxat: estimador. No sé si comporta remuneració econòmica però té una remuneració afectiva que no cap dins el cor. Tant de bo s’encomani.

Gràcies Rafa pels moments viscuts d’enorme dificultat en què has primat sempre la felicitat aliena a la pròpia, que Déu et beneeixi per haver-nos deixat aquesta empremta d’amor sincer.

Categories: Records, vida

Etiquetes: D'ofici estimador, L'home que sabia estimar, Rafael Recolons Malvehy

Personal Branding i Pla B: les claus Com podem potenciar la nostra marca personal a Linkedin